Al barri d'Inchicore hi ha el Richmond Park -la casa del Saints-, un estadi encaixonat entre les cases d'Emmet Road i el riu Camac que, tot i les nombroses remodelacions i reformes, presenta un aspecte molt atrotinat, a semblança d'altres estadis dublinesos com el Dalymount Park o el Tolka Park. TEXT.
Tot i la distància, Dublin ha estat l'escenari de molts concerts d'artistes i bandes dels Països Catalans. Al principi, tot s'organitzava d'una manera una mica amateur -convidant cantautors i amb actuacions en petit comitè-, però després muntant concerts amb centenars d'espectadors. TEXT.
L'estil predominant al centre de Dublin és el georgià, fruit dels quatre regnats seguits de reis Jordis entre el 1714 i el 1830, però a la ciutat també hi ha alguns exemples d'Art Déco, que va arribar de París ara fa cent anys i que va tenir a l'arquitecte municipal Herbert Simms com a màxim impulsor. TEXT.
L'edifici de Wood Quay on hi ha les oficines centrals del Dublin City Council desentona de mala manera amb l'entorn i va generar una duríssima batalla entre els seus promotors i els conservacionistes, atès que durant les excavacions van aparèixer les restes del primer assentament viking a Dublin. TEXT.
D'ençà del 2017, el Banc Central d'Irlanda té la seva seu a les Docklands, en un edifici daurat que il·lustra perfectament la riquesa que gestiona l'entitat. Inicialment, havia de ser la seu de l'Anglo Irish Bank, però la crisi va aturar el projecte i va romandre com un esquelet de formigó durant molts anys. TEXT.
Durant molts anys, el tram final del Royal Canal ha estat una mica abandonat, però ara, el Comú de Dublin ha endegat un projecte d'arranjament de les ribes que n'han fet un espai molt menys salvatge, per a gaudi dels urbanites, com el tram entre Phibsboro i Drumcondra, obert recentment. TEXT.
Al barri d'Stoneybatter hi ha Oxmantown Road, un carrer on totes les cases són idèntiques: de maó ocre i amb el marc de les portes i de les finestres de color vermell. El nom que té l'origen en l'expulsió dels nòrdic-gaèlics de Dublin, coneguts com a Ostmen -Homes de l'Est- pels invasors anglonormands. TEXT.
Dos diumenges de juliol, quan es disputen les finals de hurling i de futbol gaèlic, Dublin és envaïda per hordes culchies, malnom que reben els de fora de Dublin i que, en català, equivaldria a ser de comarques. D'altra banda, aprofitant l'anonimat entre la multitud, n'hi ha que es deixen anar una mica. TEXT.
Pàgina 11 de 30
