Quan l’any 1953 van inaugurar Busáras, l’estació d’autobusos més important de Dublin, l'edifici era un dels més moderns de la ciutat en aquella època; setanta anys després, tenint en compte que no s’hi ha dut a terme cap treball significatiu, quan hom hi entra sembla com si viatgés enrere en el temps. TEXT.

Amb només dues línies de tramvia i un tren de rodalia força limitat, el mitjà de transport que mou Dublin és l’autobús, visible arreu i és que a banda que n’hi ha més de mil, el fet que siguin de dues plantes i de color cridaner fa que l’autobús sigui un dels elements més importants del paisatge urbà. TEXT.

La qüestió de les adreces és una mica complicada i és per això que, a Dublin, el més fàcil a l'hora de donar indicacions sobre on és un lloc concret és oblidar-se de carrers i de números i dir el nom del pub més conegut de la zona, alguns dels quals, fins i tot, donen nom a la cruïlla on estan situats. TEXT.

 

Fa vint anys que a O’Connell Street hi van plantar una punxa o agulla, que és així -Spire o Spike- com anomenen allò que oficialment es diu el Monument de Llum, tot i que, paradoxalment, la bombeta que hi ha a dalt no il·lumina gaire. I passats vint anys, l'Spire encara no convenç el gros dels dublinesos. TEXT.

Històricament, el riu Liffey ha separat Dublin en dues meitats, el sud benestant i el nord obrer, i el fet que antany no hi hagués gaires ponts dificultava la interacció entre ribes; amb tot, durant les darreres dècades la ciutat s’ha homogeneïtzat una mica, en part gràcies al flux facilitat pels ponts nous. TEXT.

Fins al 2017, el Divendres de Pasqua, juntament amb Nadal, imperava la llei seca i els pubs no podien servir begudes alcohòliques; de tota manera, els més assedegats tenien algunes opcions per tal de sadollar la seva set, essent el cas més curiós el del truc de l'intercity de Drogheda. TEXT.

 

Els partits d'esquerra i republicans al ple municipal de Dublin comencen a fer neteja del passat colonial al nomenclàtor de la ciutat acarnissant-se amb el comercialíssim Grafton Street, anomenat així en honor de Charles Fitzroy, segon duc de Grafton, nét il·legítim de Carles II d'Anglaterra. TEXT.

 

 

Tot i que James Joyce va passar més de la meitat de la seva vida fora de Dublin, sobretot a Trieste, la connexió entre l’escriptor i la capital irlandesa sempre va ser molt estreta, essent una part essencial dels seus llibres, i encara avui, el Dublin joycià resisteix prou bé els embats del pas del temps. TEXT.