Travessant el Liffey al seu pas per Dublin hi ha un ampli ventall de ponts, però el Rosie Hackett, a banda de ser el més nou -fou inaugurat el maig del 2014-, també és l'únic que té nom de dona; això sí, quina dona! Revolucionària, sindicalista, feminista, sufragista... Ho tenia tot! TEXT.

El primer de febrer va engegar Re-turn, un sistema de dipòsit i reembors per a ampolles de plàstic i llaunes que ha revolucionat el món del reciclatge. De tota manera, al principi n'hi havia molts que no estaven convençuts, però les xifres d'envasos retornats revelen que ha estat un projecte molt reeixit. TEXT.

Amb una mitjana de més de 35.000 passatgers diaris, Connolly Station és l'estació de tren amb més usuaris de la xarxa ferroviària irlandesa; a més, també és una de les més antigues -fou inaugurada l'any 1844- i les successives ampliacions han fet que sigui un poti-poti de diversos estils arquitectònics. TEXT.

Durant tres segles, a la zona d'Arbour Hill hi hagué una caserna militar, però l'any 1997 els soldats se'n van anar i el seu lloc el va ocupar el Museu Nacional d'Irlanda, que canvià les armes per art i cultura. De les barracks en destaca la Clarke Square, una plaça quadrada immensa amb parets de granit. TEXT.

L'edició 2024 dels barris més cool del món feta per la revista Time Out ha col·locat Inchicore a la 25a posició, d'un total de trenta-vuit. El barri té una forta identitat, amb un entramat urbà ple de carrers amb cases de maó vermell estil cottage, unes cotxeres de tren i amb el St Patrick's Athletic essent l'orgull del barri. TEXT.

El riu Liffey és l'accident geogràfic que més ha marcat la història de Dublin, separant la ciutat en dues meitats; antigament, el sud benestant i el nord obrer, tot i que, durant les darreres dècades, les diferències s'han anat difuminant gràcies als nombrosos ponts que permeten de passar d'una riba a l'altra. TEXT.

Passejant pels carrers de Dublin hom pot veure un ampli ventall de murals que posen art a les parets. Alguns, com el Noi a Cavall, al barri d'Smithfield, resistint els embats municipals tot ignorant les ordres d'esborrament, i d'altres, com el de Mr Catra, il·lustrant la puixant comunitat brasilera a la ciutat. TEXT.

A la Segona Guerra Mundial, Irlanda va declarar-se neutral i a fi d'evitar confusions entre els bel·ligerants, va escriure la paraula EIRE acompanyada d'un número en ordre ascendent en vuitanta-tres punts de la costa. Acabat el conflicte, molts van desaparèixer, però ara se n'han recuperat uns quants. TEXT.