De fa un temps, l'autoritat portuària de Dublin vol contrarestar el paisatge industrial de la zona amb una mica d'art i durant gairebé quatre mesos, de juliol a octubre, la Pumphouse farà de garatge per a un Renault 4 del 1962 portat de França per l'artista Liliane Puthod en una exposició anomenada Beep Beep. TEXT.

Al cementiri de Glasnevin hi ha enterrada la creme de la creme de la societat irlandesa, inclòs Daniel O'Connell, que hi té una cripta i una torre d'estil celta ara reoberta al públic després d'haver romàs tancada durant unes quantes dècades. Els 198 esglaons tenen premi: vista panoràmica immillorable. TEXT.

Les dues bruixes de les bosses, nom amb què es coneixen les estàtues instal·lades a Liffey Street d'ençà del 1988, han tornat a aparèixer després que la remodelació del carrer hagués obligat els operaris municipals a retirar-les, cosa que feia témer a alguns de no tornar a veure-les mai més. TEXT.

La família Guinness és coneguda arreu per la seva icònica cervesa negra, però també destaca per la seva responsabilitat social, demostrada al llarg de la història, en què ha destinat molts recursos a millorar les condicions de vida dels seus empleats i de les classes socials més desafavorides. TEXT.

Per ara, a Dublin no hi ha metro, però hi ha un tren de rodalia -el DART- que circula paral·lel a la costa. En el gros del seu recorregut -que va de Malahide i Howth fins a Greystones- el traçat és en superfície o en rases, però al centre circula elevat, amb un ampli ventall de ponts en què destaca el ferro i la pedra. TEXT.

A principi de juny va tornar l'activitat a l'antiga seu del Banc Central a Dame Street -d'on va anar-se'n el 2017- amb l'obertura de les oficines de WeWork, que hom pot llogar amb flexibilitat de temps i on, a les dues darreres plantes, hi ha un restaurant amb vistes a la ciutat, a l'estil del Gravity Bar de la Guinness. TEXT.

El trenta de juny del 2004 va entrar en servei el Luas -que vol dir ràpid en gaèlic-, posant fi a quaranta-cinc anys d'absència del tramvia a Dublin. Vint anys després, tothom reconeix el benefici que ha aportat a la ciutat, havent esdevingut una de les històries més reeixides del transport públic a Irlanda. TEXT.

La Paret de la Bondat, la solidaritat tèxtil que permet de deixar abrics o roba sobrera en un penjador perquè l'utilitzi gent sense recursos. La iniciativa té l'origen en la fredorada que va afectar l'Iran l'hivern del 2015, quan molts iranians van penjar abrics sobrers per als qui en tinguessin de menester. TEXT.