En tant que illa situada a l’Atlàntic, a la costa irlandesa l’aigua de la mar puja i baixa dues vegades en un període de temps de vint-i-quatre hores i cinquanta minuts per efecte de la marea, que deixa la badia de Dublin amb dues imatges ben diferents; amb aigua durant la marea alta i seca amb la baixa. TEXT.

És un clàssic de l’estiu dublinès d’ençà del 1920, quan va engegar el Liffey Swim, una prova de natació única al món i és que té lloc al tram més urbà del riu, per on no acostuma a baixar gaire net, tot i que, curiosament, l’origen de la prova era de demostrar que nedar al Liffey no suposava cap risc per a la salut. TEXT.

Hi ha algunes ciutats que tenen unes voreres molt homogènies, sense gaire varietat, però no és el cas de Dublin, on el paviment per on caminen els vianants presenta un ampli ventall de formes que il·lustren perfectament l’evolució de la capital irlandesa al llarg del temps. TEXT.

Els antics banys de Sandymount ja fa més d'un segle que romanen abandonats a uns cent metres de la línia de la costa essent un record d'una activitat de lleure que, a manca de les modernitats actuals i dels viatges estivals a ultramar, era molt popular entre els dublinesos de l'època. TEXT.

A final del 1988 va obrir el Saint Stephen’s Green Shopping Centre, un centre comercial amb unes columnes de ferro que li donen un toc molt vintage i de vaixell de vapor del Mississipi, és a dir, res a veure amb l'ILAC Centre, a Henry Street, construït amb formigó gris i fred set anys abans. TEXT.

Totes les ciutats tenen icones que dominen el seu skyline. En el cas de Dublin, qui regna és, sens dubte, les dues xemeneies Poolbeg, unes estructures de 208 metres d’altura, de franges blanques i vermelles, que van ser erigides per la companyia elèctrica estatal ESB el 1969 i el 1977 a la península de Poolbeg. TEXT.

A principi del segle XIX, els britànics, tement que la França napoleònica envaís Irlanda per posteriorment fer el salt cap a l'illa veïna, van omplir la costa irlandesa de torres de vigilància, anomenades Martello Towers i és que eren una rèplica d'una torre que hi havia al Cap Mortella, a Còrsega. TEXT.

D’on ve el topònim Dublin? Tot i ser el nom en anglès, prové de dos mots en gaèlic: Dubh, que vol dir negre o fosc, i Linn, que vol dir llacuna o bassa formada per l’aigua de la marea; bàsicament, la descripció del lloc on més tard hi hauria la capital irlandesa, és a dir, una extensió de terra fosca i humida. TEXT.