L'icònic Cafè Bewley's, al comercialíssim Grafton Street, ha estat l'escenari de la celebració de Sant Jordi organitzada pel Casal Català d'Irlanda on, òbviament, com no podia ser de cap altra manera, hi ha hagut roses i llibres -amb els seus autors-, però també un maridatge entre vins, formatge i pernil. TEXT.

Entre les parades de Milltown i Windy Arbour hi ha un viaducte de nou arcs que havia romàs més de quaranta anys en desús després que tanqués la línia ferroviària entre Harcourt Street i Bray. Amb tot, l'any 2004, l'entrada en servei de la línia verda del Luas li va donar una segona oportunitat. TEXT.

Durant molts anys, la frontera entre la ciutat de Dublin i el seu port era gairebé infranquejable, però darrerament, això ha canviat gràcies al projecte d'obertura endegat per la Dublin Port Company, que ha creat espais urbans amb patrimoni industrial accessibles per a tots els ciutadans. TEXT.

Al centre de Dublin hi ha moltes antigues esglésies anglicanes que, arran de la manca de feligresos, han estat dessacralitzades i han hagut de reinventar-se per a sobreviure. De tota manera, entre els carrers Abbey i Talbot és on n'hi ha més per quilòmetre quadrat, cada una amb un nou ús diferent. TEXT.

La construcció de l'escullera nord a fi d'evitar l'acumulació de sorra al canal de navegació del port de Dublin va tenir un efecte col·lateral: la formació de la Bull Island i de retruc, de la platja de Dollymount, que ha estat un dels llocs d'esbarjo preferits per a moltes generacions de dublinesos. TEXT.

D'ençà de final del segle VIII, al barri de Clondalkin hi ha una imponent torre rodona -una de les quatre que encara romanen dempeus al comtat de Dublin- i que, de sempre, ha estat un motiu d'orgull per als veïns, malgrat que, de tan vista que la tenen, quan passen pel costat no li fan gaire cas. TEXT.

A Dublin hi ha molts ponts que travessen el riu Liffey, però el més controvertit de tots és, sens dubte, el Loopline Bridge, el pont ferroviari que d'ençà del 1891, any en què fou acabat, de l'oest estant no permet de veure la Custom House, un dels edificis més icònics de la capital irlandesa. TEXT.

El gaèlic té una grafia pròpia que té l'origen en els manuscrits medievals dels monestirs; és el Clo Gaelach, que tot i el pas del temps i que no es fa servir de manera oficial d'ençà del 1953, encara avui hom pot veure en molts llocs, com oficines de correus o en les plaques del nomenclàtor. TEXT.