D’ençà del vint de maig del 2022, Capel Street és un carrer d’ús exclusiu per a vianants i tot i les reticències inicials d’alguns comerciants, que temien perdre clientela si no hi podien anar amb cotxe, l’experiment ha estat molt reeixit fins al punt que sembla que ja no hi ha marxa enrere; en aquest sentit, al principi, l’única acció duta a terme pel Comú va ser de prohibir la circulació, però deixant el carrer tal com era, per si de cas la cosa no sortís bé.

De tota manera, l’augment del nombre de vianants i de ciclistes fa que l’opinió sigui unànime: Capel Street ha de continuar lliure de cotxes, per la qual cosa, durant els darrers mesos la fesomia del carrer ha canviat; en aquest sentit, ara el paviment ja no és l’asfalt habitual de les vies urbanes, sinó que és una superfície rugosa d’un color molt clar.

A més, hi han creat unes zones per a vegetació, en parterres o en escocells protegits amb una tanca feta amb pals de fusta, malgrat que sent hivern, encara no s’hi veu gaire vegetació. També hi han instal·lat bancs, taules i cadires, complementant les dels bars i restaurants de la zona, que durant la pandèmia i les mesures de distància de seguretat entre persones, van abraçar sense pensar-s’ho la cultura dels àpats a l’exterior. Tot plegat convida encara més a gaudir del carrer.

D’altra banda, els vianants que caminant pel mig del carrer han d’anar amb compte amb dos col·lectius d’eixelebrats: els ciclistes i els del patinet, alguns dels quals circulant a una velocitat excessiva -sobretot els que transporten menjar a domicili-, fet que crea situacions de perill, sobretot perquè els que van a peu es confien massa pel fet de ser un carrer d’ús exclusiu per a vianants.

D’altra banda, el Comú també ha endegat una iniciativa que pretén d’embellir algunes façanes de botiga que actualment són uns autèntics nyaps, amb l’agreujant que molts dels edificis tenen ornaments arquitectònics de quan, a mitjan segle XVIII, Capel Street era un dels carrers més exclusius de la ciutat, amb les millors famílies tenint-hi casa i és que el fet d’estar alineat amb el City Hall i veure’n la cúpula, en aquella època donava molt de caché.