Passenjant per North Brunswick Street, al barri dublinès d’Smithfield, hom topa amb un edifici molt singular: l’antic Richmond Surgical Hospital, antic perquè ja no fa la funció d’hospital, malgrat que encara manté la relació amb el gremi de la salut, atès que actualment és un centre de formació de l’Organització Irlandesa d’Infermeres i Llevadores (INMO).

Anteriorment, en aquest mateix lloc, l’any 1688 hi havia obert un convent de monges benedictines i anys més tard, entre el 1811 i el 1815, van construir el primer Richmond Surgical Hospital, en una època en què l’Estat va encoratjar la construcció de centres sanitaris amb l’objectiu de millorar la vida de la població més desafavorida, com el gros dels residents d’aquesta zona de la ciutat.

Les obres de construcció de l’edifici actual van començar el 1897 i l’hospital va obrir el vint d’abril del 1901; el cost aproximat va ser d’unes 25.000 lliures de l’època -cinc milions d’euros en valor actual-, que van ser aportades per uns generosos benefactors amb un fort sentit de la responsabilitat social, a banda que els sobraven els diners, òbviament.

L’edifici és d’estil renaixentista anglès i fet de maó vermell i terracota, uns materials que, juntament amb les teulades de coure, algunes de tonalitat verda i coronades per un fastigi, li donen un caràcter molt especial, com de film ambientat en una època llunyana.

D’altra banda, quan va obrir no només destacava per l’arquitectura, sinó també per l’ampli ventall de modernitats de les quals disposava, com mesures contra els incendis, ventilació i calefacció als teatres d’operacions. L’edifici, en forma de lletra U, era molt lluminós gràcies als sostres alts i a les finestres, que coincidien amb la disposició dels llits, situats a les dues ales de l’hospital; també hi havia balcons airejats, però coberts, ideals perquè els pacients poguessin respirar aire pur sense preocupar-se de la pluja.

El Richmond va tancar l’any 1987 quan la seva activitat va ser traslladada al Beaumont Hospital; després, els seus 3.320 metres quadrats van tenir diversos usos, com la de jutjat, a partir del 1996. I el 2013 va ser comprat per l’INMO, que el va convertir en un centre d’excel·lència en formació, curiosament, obrint el vint d’abril del 2018, cent disset anys exactes després de l’obertura com a hospital.

I aprofitant la singularitat de l’edifici, ara conegut com The Richmond, i amb el lema Caliu d’antany amb luxe contemporani, l’INMO lloga sales per a tota mena d’esdeveniments, com reunions, conferències, celebracions, films o anuncis. De fet, davant de l’entrada principal hi ha una rotonda amb una part central amb vegetació i una font -que l’apaguen quan fa vent-, que permet d’arribar allà com si hom fos una estrella de Hollywood.