Encara manquen unes quantes setmanes per Nadal, però amb la lluminària que desprenen algunes façanes ja es copsa un ambient molt festiu, sobretot als pubs i als grans magatzems, que miren d’atraure una clientela àvida de començar la celebració amb unes pintes, en el cas dels pubs, o d’iniciar les tradicionals sessions de shopping desenfrenat, en el cas dels grans magatzems.

La il·luminació més habitual és una mena de cortina feta amb fils de llum, que varia en nombre i en potència segons les ganes dels responsables de l’establiment de cridar l’atenció; alguns són més modestos i mesurats, per contra, hi ha qui sembla que no tingui control, il·luminant la façana d’una manera que gairebé s’ha de mirar fent servir ulleres de sol.

D’altra banda, els establiments més icònics de la ciutat no escatimen recursos a l’hora d’engalanar la façana, com és el cas del pub The Temple Bar, al qual, durant aquesta època encara li fan més fotos que d’habitud, que ja és dir; curiosament, aquest pub té posats els llums de Nadal durant tot l’any, tot i que sembla que fora de l’època festiva baixen una mica la potència; una altra diferència és l’arbre de Nadal, tot i que a vegades l’hi deixen durant tot l’any, com el 2021, durant la pandèmia, en què hom el podia veure a lloc en ple juliol.

Pel que fa als grans magatzems, a l’eix comercial de Henry Street destaca l’Arnotts, amb línies de bombetes resseguint les bigues de la façana i creant quadrats, llums molt més petits creant una xarxa a la planta baixa i uns arbres de Nadal acompanyats d’uns ninots amb aspecte de soldat napoleònic col·locats a la visera. I a la porta, la inscripció We Believe (Nosaltres hi creiem).

De tota manera, qui sempre marca l’inici de la campanya nadalenca -molt prematurament- és Brown Thomas, els luxosos grans magatzems del comercialíssim Grafton Street, atès que l’obertura de la seva secció de parafernàlia de Nadal a mitjan agost és tot un clàssic de l’estiu.

Després fan una pausa, però al novembre ja tenen tota la façana guarnida, no només amb llums, sinó també amb vistoses vitrines que reprodueixen algunes escenes molt nadalenques i festives. I sobre les portes d’entrada hi ha una ruleta amb capses de colors, que sembla que pressionin la clientela a sortir de la botiga de la mateixa manera: carregada de regals.

Clarament, Brown Thomas és qui es pren l’esperit nadalenc d’antany més seriosament i fins i tot posa cançons del gènere, això sí, de fa molts i molts anys i és que, probablement, per als tradicionalíssims responsables de l’establiment, els ja clàssics Last Christmas I gave you my heart de George Michael o l’All I want for Christmas is you de Mariah Carey són massa moderns.

D’altra banda, a diferència dels establiments privats, els llums nadalencs dels carrers encara no s’han encès atès que Dublin Town, l’associació de comerciants del centre de la ciutat que ja fa quinze anys que els instal·la cada Nadal, espera a tenir-los tots col·locats a fi d’evitar greuges entre carrers.

Pel que fa als habitatges, per ara no es veu gaire decoració nadalenca -segur que encara deuen estar guardant la parafernàlia de Halloween-, tot i que en algunes cases georgianes, que solen ser habitades per gent molt tradicional, de tant en tant s’hi pot veure un arbre de Nadal guarnit amb llums.