Ja fa uns quants anys que a l’antic obrador mecànic Hendrons no hi ha cap mena d’activitat i si a això hi afegim l’abandó, la manca de manteniment i el pas del temps, no és gens estrany que cada dia presenti un estat més decrèpit i molt lluny dels seus dies de glòria, cap a mitjan segle passat, quan l’establiment era el distribuïdor exclusiu de turbines de la casa Skoda, que eren utilitzades per la indústria del sucre i de l’alcohol.

Anteriorment, durant la primera meitat de segle, Hendrons també havia importat maquinària, bombes hidràuliques i tota mena d’equipament, tant dels Estats Units com d’Europa, que van servir per a la industrialització d’Irlanda així com l’electrificació de les zones rurals, per la qual cosa i tot i no ser un edifici gaire extens, hom podria considerar Hendrons com una peça clau en el desenvolupament econòmic del país.

El seu disseny és obra de Vaclav Gunzl, un ciutadà txecoslovac que va venir a Irlanda de part d’Skoda, essent un dels molts enginyers d’ultramar arribats a l’illa i de qui se cercava l’experiència necessària per a industrialitzar una endarrerida Irlanda, llavors dominada, clarament, pel sector primari: pagesos, ramaders i moltes vaques i ovelles.

Les obres de construcció, dutes a termes esglaonadament, van durar del 1945 fins al 1959 i van anar a càrrec dels mateixos treballadors de Hendrons. L’estil va estar molt influenciat per la tendència del moment, coneguda com a arquitectura moderna o modernista, en què primava el pragmatisme, amb una simplificació de les formes i l’absència d’ornament. Tanmateix, la torreta que hi ha sobre de l’edifici era ornamentada amb un alt nombre d’antenes, fins al punt que semblava la torre de control d’un aeroport.

D’altra banda, tot i la decrepitud actual, l’edifici està situat en una zona cada vegada més atractiva gràcies al nou campus universitari de Grangegorman i a l’arribada del tramvia ara fa sis anys. Això ha provocat que no li manquin pretendents i els projectes immobiliaris hagin anat succeint-se, per ara, sense reeixir., a vegades per crisis econòmiques i altres perquè no han superat el filtre d’An Bord Pleanála, el regulador urbanístic.

El darrer a fracassar va ser un projecte de cohabitatge -un model actualment prohibit i que molts consideren un retorn als infames tenements-, que pretenia encabir-hi 280 llits i zones comunes; amb tot, va ser tombat per An Bord Pleanála, que sembla que va cedir a la pressió popular; i uns anys abans, en la bogeria de les darreries del Celtic Tiger, hi havien volgut construir un edifici futurista amb façana de vidre i de formes punxegudes, que hauria suposat l’enderroc del Hendrons.

I la darrera temptativa, ara estudiada per An Bord Pleanála, pretén construir tres blocs que sumarien noranta-tres apartaments de diverses mides -d’una a tres habitacions-, cafès, restaurants i comerços. Això sí, en tant que estructura protegida, l’antic Hendrons és intocable i no es pot fer res que n’alteri el caràcter històric; en aquest sentit, qui hi vulgui fer alguna cosa fins i tot haurà de deixar intactes les icòniques lletres vermelles que han format part del paisatge de la zona durant dècades.