Al bell mig de Dublin i a tocar d’O’Connell Street, la via principal de la ciutat, hi ha un carreró de mala mort anomenat Harbour Court, que durant el ple municipal del gener passat va ser a l’ordre del dia amb una votació en què una majoria de consellers va decidir de blocar-ne l’accés, satisfent així una reivindicació de més de deu anys per part dels comerciants de la zona, farts de veure com el carreró és un pol d’atracció del pitjor de cada casa, com traficants de droga, drogoaddictes -que deixen les xeringues abandonades en qualsevol lloc-, dumpers -que hi deixen la brossa d’amagat deixant l’indret fet un fàstic-, petits malfactors -que operen al carrer O’Connell- i incívics de tota mena.

El panorama de Harbour Court fa feredat i és per això que molts ciutadans no hi passen mai, preferint de fer una mica més de volta abans que endinsar-se en aquest carreró amb forma de T i amb tres entrades o sortides -a Abbey Street, Eden Quay i Marlborough Street-, unes característiques que el fan ideal per als seus mals usuaris puix que entren per un lloc, fan el seu business, en surten per un altre i aquí no ha passat res.

La notícia del tancament va generar opinions dispars; d’una banda, els comerciants i els empresaris de la zona, que n’han patit les conseqüències directes durant anys -tant per la mala imatge que els ha restat clientela com per les visites als seus establiments d’alguns dels malfactors que hi tenen la base-, van mostrar la seva satisfacció i és que molts creuen que la situació era insostenible. També hi ha qui diu que si la Garda no pot controlar els petits malfactors als carrers principals, doncs als carrerons -anomenats lanes- encara menys.

D’altra banda, el gros dels consellers municipals va lamentar la notícia, assegurant que era una acció que s’havia de fer perquè ni ells mateixos gosaven passar per aquest carreró, però que el seu tancament era la prova que alguna cosa havia fallat. Tanmateix, al ple municipal de febrer, n’hi va haver alguns que van canviar de parer i van assegurar que, en lloc de tancar-lo, la solució hauria de passar per revitalitzar-lo, fent fora els incívics i convertint-lo en un lloc on la gent se sentís segura.

I no gaire lluny d’allà, a Parnell Street, el propietari del pub O’Reilly’s, Gary O’Reilly, cansat de la inacció del Comú de Dublin, s’ha gastat 20.000 euros en la instal·lació d’una tanca ferrada que bloca l’accés al carreró anomenat Parnell Place, que tenia una escenografia molt semblant a la de Harbour Court. En principi, com que la tanca té una alçària de menys de dos metres i O’Reilly havia obtingut el vistiplau de tots els veïns d’extingir-hi el dret de pas, no li cal permís i ha tirat pel dret. I ara, Parnell Place és net com una patena i fa molt de goig.