Custom House, d'edifici maleït a ser una icona

El Custom House Quay es diu així perquè és on hi ha la Custom House, un dels edificis més icònics de Dublin, essent la primera gran obra del posteriorment prestigiós arquitecte James Gandon i que va ser acabat el 1791 després de deu anys de treballs, amb un cost de dues-centes mil lliures, uns trenta milions d’euros en valor actual. La idea de construir-la fou de John Beresford, que el 1780 va ser nomenat primer cap d’Hisenda d’Irlanda.

De la Custom House, d’estil neoclàssic, destaca la seva façana imponent, feta amb pedra calcària de l’illa de Portland i d’una simetria molt elegant, amb columnes dòriques a la part central i als extrems i uns arcs d’estil romànic a la resta. També hi ha unes escultures realitzades per Edward Smyth, que representen els rius principals d’Irlanda així com el comerç i la navegació.

I la cúpula de coure amb el seu icònic color verd, un element que durant més de dos segles ha format part de l’skyline de la ciutat, sobretot antigament, quan els edificis no eren gaire alts -ara hi ha el Liberty Hall-, i que és coronada amb una estàtua de Mercuri, el rei romà del comerç, en al·lusió a la funció original de l’edifici.

Bé, més que el comerç, en aquest cas, era una duana on es recaptaven impostos, que no es reinvertien a Irlanda sinó que anaven cap al Regne Unit, fet pel qual aquest edifici era molt mal vist pels irlandesos, fins al punt que l’IRA el va incendiar el 1921 durant la Guerra d’Independència, en part per ser un símbol de l’opressió i en part per a obstruir el domini britànic sobre Irlanda, atès que durant els cinc dies que va durar, van cremar-se tots els arxius de dades fiscals.

I a la part del darrere hi ha una escultura -que representa Éire sostenint un soldat ferit de mort, il·lustrant la lluita per la independència- i una placa que recorda les nou presones mortes durant aquells fets, iniciats el vint-i-cinc de maig del 1921: cinc militants de l’IRA, dos treballadors de la Custom House i dos vianants que passaven per allà.

D’altra banda, arran de l’incendi, la cúpula va esfondrar-se i l’interior de l’edifici va quedar destrossat, però un treball molt curós de reconstrucció va retornar-li la glòria d’antany, malgrat que llavors, a fi de promocionar el producte irlandès, van utilitzar pedra calcària d’Ardbraccan, una pedrera situada al comtat de Meath, que contrasta amb la de la resta de la façana perquè és més fosca.

Curiosament, la Custom House servia perquè uns estrangers recaptessin impostos als irlandesos i a final dels anys vuitanta, just al costat, va crear-se el Centre Internacional de Serveis Financers (IFSC), una zona econòmica especial en què bancs estrangers només pagaven un 10% d’impostos.

Pel que fa al seu ús actual, ara és la seu del Departament d’Habitatge, Administració Local i Patrimoni, i d’ençà del novembre del 2021, hi ha un centre d’interpretació que explica els diversos episodis viscuts per l’edifici així com el seu paper en la història d’Irlanda, amb molts alts i baixos -escàndols polítics, rebelions, i tragèdies-, tot i que sembla que, de fa unes dècades, la cosa s’ha estabilitzat.