El centre desmenteix els gurús de l'apocalipsi

Durant els dies més foscos de la pandèmia, sobretot quan hi havia confinament, els carrers del centre de Dublin eren un desert i a banda de James Joyce, a qui sempre se’l pot veure a Earl Street, no hi havia gairebé ningú; de fet, alguns, després de no menjar-se ni un torrat a Tinder, van fer crides a la desesperada perquè obrissin els bars.

Amb relació a l’activitat econòmica, els casos més xocants van ser els dels principals eixos comercials, Grafton al sud i Henry al nord, on tot eren persianes abaixades, fins al punt que alguns experts van vaticinar que el centre de la ciutat havia mort i que no tornaria a ser mai més el mateix.

De tota manera, avui, passejant pel centre, hom pot comprovar clarament que el temps posa tothom al seu lloc i que els suposats experts -amb el seu missatge apocalíptic- han resultat ser uns gurús de pa sucat amb oli de qui, afortunadament, no se’n recorda ningú. En aquest sentit, els carrers han recuperat el rugit i la gentada d’abans de la pandèmia i cada dia, sobretot el cap de setmana, s’omplen de gent que va amunt i avall per un ampli ventall de motius, com passejar, comprar, estudis, treball o lleure.

A més, sembla que el sotrac econòmic provocat pel confinament i la prohibició d’obrir als establiments que no venien productes imprescindibles -que va provocar un alt nombre de tancaments- ha tingut un efecte de renovació, fent que els eixos comercials rebrotessin amb molta força i hi obrissin marques de prestigi que els han donat encara més de caché, com Lego, a Grafton Street, o Levis, al carrer Henry. Fins i tot hi ha establiments que havien tancat ja molt abans de la pandèmia i que ara han reobert, com la botiga de música HMV.

Una altra prova que la normalitat al centre de Dublin és total és el retorn dels comiats de solter o soltera, amb els participants pedalant sense parar en una bicicleta col·lectiva que circula una mica eixelebradament, així com l’aglomeració de gent al voltant dels buskers, és a dir, els músics de carrer que toquen als llocs amb més vianants a fi de fer uns calerons.