Al cèntric College Green hi ha un edifici que, a banda de ser una icona de l’arquitectura de Dublin, sembla un parlament; de fet, antigament havia estat el Parlament d’Irlanda, el primer del món amb dues cambres -la dels Comuns i la dels Lords-, tot i que l’Acta d’Unió, que entrà en vigor el primer de gener del 1801, va suposar la fusió del Parlament irlandès amb el britànic i tota l’activitat política va traslladar-se a Westminster, a Londres.

Dos anys després del buit parlamentari, Bank of Ireland -que és una entitat privada- va comprar l’edifici i el 1808 hi va obrir una oficina, que avui encara roman oberta prestant un ampli ventall de serveis i que és una de les sucursals bancàries més antigues del món amb un ús continuat. I d’ençà del 2018, també hi ha un centre cultural.

Amb tot, que sigui un edifici històric ha dut més d’un maldecap a l’entitat, com quan el 2014 va entrar en un estira-i-arronsa amb el Comú de Dublin arran del canvi dels caixers automàtics que hi ha a la façana est, atès que els nous eren més voluminosos i s’havia de fer un forat més gros a la paret. Finalment, An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, hi va donar el seu vistiplau.

L’edifici fou construït entre el 1729 i el 1739 i va ser obra d’Edward Lovett Pearce, uns dels arquitectes més prominents d’aquella època, essent un exemple de l’estil pal·ladià, caracteritzat per la simetria -té forma d’H-, el classicisme, unes façanes amb unes columnes iòniques molt imponents i tres pòrtics, que en el cas de College Green i de Westmoreland Street són coronats amb tres estàtues: Hibernia -el nom que els romans donaren a Irlanda-, Comerç i Fidelitat, emetent un missatge d’orgull nacional i de prosperitat.

D’altra banda, el seu costat més lleig és, sens dubte, el de Fosters Place, més amagat, sense portes ni finestres, molt solitari i que és freqüentat per alguns sense sostre, que molt sovint el deixen una mica brut.